LES AIGÜES DE LA VIDA

 La buidor que a voltes omple els dies i les nits. El desig que desitja no desitjar... La lluna desmaquillada des d'una cantonada del cel.

  Els sorolls del pensament, rabotant entre les parets de la caixa craneal.

Hi ha moments en que la vida sona a una raresa bella, com una pel.li de sèrie B, que no s'enten ben bé l'argument.

En veritat ningú sap què és, ni si té algún sentit.

Un, al cap i a la fi, es deixa arrosegar per les corrents de les aigües de la vida. Per molt convençut que estigui d'anar per bon (mal, o regular) camí...

Dani T. D. 8/2/2026