BELLESA I CAOS

    Cada dia m'aixeco

plantant cara a la por

i la mandra.

No és fàcil,

és tot un exercici.

Al cap i a la fi

no deixa de ser

una forma de bogeria.

Perquè viure

és una complerta bogeria

en aquest món

que s'ha inventat

l'home boig.

Un animal que parla,

i a través de la parla

inventa el lleguatge.

I a través del llenguatge

inventa als Déus,

i els Déus

inventen el progrés

més tecnològic

i pervers.

I aquesta perversió

canalitza

la decadència més absurda

d'aquesta vida civilitzada

entre la bellesa i caos,

la raó i la ràbia.

El plural, el singular,

el res, el paradís...

Dani T. D. 4/2/2026