LA PUTA LLUITA

 La puta lluita és la de sempre: entre rics i pobres, amos i esclaus, egoïstes i salidaris, blanc i negre, roig i gris, dreta i esquerra, treballadors i estafadors... Monarquia o república, Picasso o Dalí, Serrat o Sabina, a sobre o a sota, fatxes o faixistes, anarquistes o socialistes, la bruixa o Blancaneus, els germans Marx o els germans Calatrava, la bossa o la vida, esurt o mort...

  Sembla que no hi hagi res a fer, que no hi terma mig o si. En el fons, la vida és un moment fugaç, (lo que dura dos peces de hielo en un wisky on de roks) i està plena de matissos. Els contraris, d'alguna o d'altra manera sempre s'acaben tocant. Per què no canviar el xip i apostar per un món més humà, més de tots?

  Ja sé que és una utopia. Ja sé que potser té regust a naïf, però si es reflexionés més sobre la fràgilitat de la vida, i que cadascú de nosaltres som éssers efímers, accidentals, mortals i bastant insignificants, potser les coses canviarien. Potser seria tota una revolució.

Diari secret, 10/2/2026