ningú dins.
Carrers buits,
botigues fantasmes.
Camins sense desti,
destí sense alè,
alè sense horitzons,
horitzons sense essència.
Ningú per les avingudes,
ningú pels interiors,
ningú en la locomotora,
ningú, absolutament ningú.
Dani T. D. 19/4/2022
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario