Les setmanes son trens de vent
que naufragen a cap estació,
mentre els ulls dels viatgers
esperen no se sap què.
que naufragen a cap estació,
mentre els ulls dels viatgers
esperen no se sap què.
Mentre el món continua
girant i girant
entre guerres i crisis,
esperances absurdes
i
simulacres de civilitzacions
civilitzades,
llaurant desigualtats
al seu pas
a mida dels més poderosos.
i fills de fruita podrida.
Tot plegat, res de nou
sota aquest cel
cada vegada més lluny
dels nostres precs.
Dani T. D. 22/4/2022.
No hay comentarios:
Publicar un comentario