m'arrossega per un camí
entre cares d'encesa pluja
i galldindis amb cervells de
futbolistes tòtils.
El meu pensament
no para d'evocar-te
en l'habitació blava
d'aquell paradís d'arena
on el plaer era l'essència
de tot i de res en concret.
T'estimo princesa dels meus dubtes,
mentre passen els dies
com taxis idiotes i veloçOs sense cap direcció.
I la vida,
en definitiva,
segueix com un nen lladre
cap a un abisme
buit, bell i absurd,
més o menys, com aquesta
vida.
Dani T. D. 6/4/2022
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario