Avui no tinc gens de pressa. La vida es presenta suau i lleugera. M'aturaré en aquell jardí, em seuré sobre la gespa fresca i meditaré tot el matí. Poc a poc, a través de la respiració, em buidaré per fusionar-me amb el fugaç univers. M'adonaré que tot està buit, que tot és buidor, i que aquesta buidor ho omple absolutament tot.
Reconeixeré també que tot i res és practicament el mateix. La vida no és cap cursa, ni cap fita i menys cap conquesta.
La vida és un estat, una via per on llisca la llum. La llum del somni que tots portem dins. Shekespeare ja ho diu en la Tempesta: estem teixits pels somni.
El mateix Fernando Pessoa ens recorda en un vers que la vida és no aconseguir. Vuire és fluïr. Deixar-se anar, arriba ha ser un, per, immediatament, dissoldre's en l'airet de la vida i del cosmos. Aquesta vida que és tot un misteri, un constant encanteri, un laberint de miralls, la més bella divina confusió.
DaNi, 7/4/2022
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario