la que segresta el diari destí
cap al deure més gris,
en direcció contrària
als teus més dolços petons
i tendres cariciries.
Pot ser aquesta idiota condició,
sota la llei de l'ambut,
la cursa més absurda
per atrapar notables gestes
en les pàgines sempre mentideres
d'un calendari d'arena.
Pot ser que torni a ser dilluns,
primer vagó d'un enèsim tren
que forma de cuc gegant i metÀl.lic pren,
cap la tasca fexuga de trobar
una espurna de vida
en mig d'aquesta l'odissea existencial
cap al bell i tendre no-res.
Dani T. D. 28/3/2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario