A voltes l'ansietat és una companyia enganxifosa que, per començar, em desperta per la nit i no em deixa dormir. La ment dona voltes sense parar, és com una rentadora centrifugada. Van passant les putes hores fins a topar amb una tímida matinada que começa a incindiar els terrats.
A la fi un es lleva cansat. Desfet de res. Va, cap a l'oficina del deure més imbècil. Una dutxa i després un cafè ajuda a despertar-se totalment. Encara que cada vegada un no està massa segur que és real i que no ho és. Si continua viu o si ja està ben mort.
Un lluitat per no fer sempre les mateixes coses. Per ser diferent sense deixar de ser ell mateix. No és fàcil la vida. Potser una vida realment fàcil també té les seves tonteries. Ves a saber...
Al metro va ple de mascaretes tapant rostres titelles (com un servidor) d'imbècil ansietat. Potser és la globalització que genera massa realitat virtual, ves a saber...
La ment, més alerta del normal, inventa i disenya amb sofistiscació problemes ficticis. Els batecs s'acceleren. La respiració costa. El cafè de la màquina de l'oficina sap a sopa de pollastre. Mentre Putin fa de les seves, bombardejant a tort i a dret ciutats sense cap sentit, provocant la tercera i definitiva guerra mundial El món és una porquería. I un paral.lelament ja porta la seva porqueria dins.
Ai, què és tot això? La confusió cada vegada ho inunda absolutament tot. Per fora i per dins...
Dani T. D. 2/3/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario