PUR ATZAR

   

Un és efimer. Un accident, pur atzar….

    La vida és fugaç. I un mai acaba de saber realment res de res. És interesant desaprendre lliçons i  sentències que crèiem (o creiem), d'alguna forma, intocables.

  El fil entre la vida i la mort és molt prim.

 Tenir projectes pot estar bé, PERÒ no convé obsesionar-se per assolir-los. Val més improvitzar segons el que vagi demanant l'esperit i el cos d'una.

 Al cap i la, fi una simple tos ens pot enviar, en un tres i no res, a l'altre barri. I tot s'acaba, punt i final.

  Si hi ha alguna cosa important en tot aquest invent (cosa que cada vegada ho dubto) és el sentit de l'humor, ja que l'humor ens ensenya a  relavitizar-ho tot (sempre que comencem per riure de nosaltres mateixos). No som tan importants.

 De fet, res és massa important!!!!

   Avui fa un sol esplèndid. Em trobo escribint en la tarrasseta d'un bar aquestes paraules que no sé exactament d'on venen.

  Escriure és una alliberació. Mentre escric vaig esbrinant què pensó d'això i d'allò. Escriure és caminar, i caminar és escriure. Escriure i caminar ajuden a pensar. I pensar sempre és un interessant exercici, sobretot en temps com aquest plens de presses, de plàstics per tot arreu, d'estadístiques inútils  que ens obstaculitzen a l'hora de viure i ser. Ja que la vida potser és un espai exclusivament per ser.

Dani T. D. 28/3/2021