a parlar, a menjar, a estimar,
a respirar, a riure, a plorar,
a somniar, a perdre, ¿a guanyar?
Aprendre també, ¿per què no?
a matar-se diariament,
a naufragar entre riure,
a fracasar amb salvatge vitalitat.
Aprendre a desprendre's de la vida,
a conviure amb la més inmediata confusió,
a barrejar-ho completament tot,
a lliscar per la tristesa més alegre i vital.
Aprendre de la por a la por,
de les nits completament despertes.
Aprendre del res més immediat,
de la buidor més civilitzada i diària.
Aprendre de la pròpia ignorància,
de les frustracions més íntimes,
de l'angoixa més filla de puta,
de les aceres més podrides del cor.
Aprendre res d'especial,
aprendre-ho tot amb els ulls ben tencats.
Aprendre que viure no significa absolutament res,
i que morir és tan natural com respirar.
Aprendre que, tot plegat, absolutament res importa,
que la vida és finita,
que un no deixa de ser una màscara d'arena,
que un a la fi tornarà a ser pur con el vent.
Dani T. D. 12/3/2021
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario