VIDA DIVINAMENT EMMASCARADA

  Em llevo a dos quarts de set. Em dutxo, em vesteixo, em pentino, m'astego un café semi ansiolític i me'n vaig a l'oficina. Un cop allà, treballo unes hores perquè no dono per més. Després passo pel bar i em prenc un aigua amb gas. Un cop a casa, em relaxo fent un encreuat. Ja ben entrada la nit, i després de sopar, trato d'ordenar les idees -les poques que tinc- davant del televisor encés, on un pallo correctament vestit em diu com està la situació. Haurem de continuar prenen mesures, la cosa no està  per fer el cabra o el cabró. Ja no m'extranya absolutament  res, clar que per què hauria d'estranyar? 

  Minuts més tard, ja al llit, em dic que l'endemà potser les coses seràn a la fi més fàcils, més excitants, no tan absurdes. I es que no hi ha res com la imaginació. 
  Una hora més tard em desperto. M'ofego, no sé que em passa. Espera nen... Ara, ja està. És la puta mascareta que encara no me l'havia tret.

Dani T. D. 28/7/2020