jueves, 30 de julio de 2020

SIEMPRE Y A VECES

Antonin Artaud: teatro, crueldad y tedio
A veces y siempre
llego tarde a nada,
mientras se evaporan
los sueños al calor más frío
de la tan confusa e inmediata realidad.



Siempre y nunca
me vuelvo a ir
hacia la nada más inevitable,
dónde todo empieza
de nuevo desde 
la decadencia más vital.

Y así pasa el tiempo
mientras los días se despeinan
al compás 
del más desafinado azar
entre la pasión y el tedio.

Desde la ignorancia
más evidente
al olvido más extendido.
Sí, como un milagro...

Y es que
siempre y a veces....

Dani T. D. 30/7/2020

No hay comentarios:

Publicar un comentario

GALLINES FORMOSES PRENEN LA LLUNA PLENA

              Perdent el rastre, perdent el senyal... no sé cap on seguir, però potser  és una  oportunitat per iniciar  una nova aventura. ...