de confusió a confusió,
ensopego i m'aixeco
dubto i em ric
de tot
i de res en concret.
i de res en concret.
Dia rera dia
tot està perdut,
i al mateix temps
tot està per fer.
La realitat no para
de mentir-me
i tota mentida
té una mica
de veritat.
Dia rera dia
m'invento de 9
des de la memòria
més ficiticia
quan la més evident
buidor
buidor
em tornar a omplir
de llum
i alegria.
I què?
Dia rera dia
la mort em vigila
de ben a prop
de ben a prop
i m'acompaya
allà on vaig.
Mentre la realitat
no para de revelar-me
la veritat
més dura;
però en cada
veritat
ja bastant
de mentida.
Dia rera dia,
com la trajectòria
d'un somni
que somnia
que somnia.
Dani T. D. 30/7/2020