BEN DESPERT!

Com matant les hores de paper,

com respirant des de l'oblit,

com ofegant-se en una pluja àcida,

com jugant a ser un mateix.

Com ressucitant per enèsima vegada,

com si la vida fos de veritat

com si un mai haguès de morir,

com si aquesta nit m'obrissis el cor.

Com si els polítics fossin persones,

com si les persones fossin la immensa majoria,

com si la llibertat fos ben lliure,

com si la poesia fos el pa de cada dia.

Com si fossim tan nobles com els animals,

com si riure fos l'essencia de la vida

                                                       (que en el fons ho es),

com si per viure no calgués tenir preu,

com si viure fos somniar ben despert.

Dani T. D. 2/3/2020