Mirades descuides
inquietes recorren
els carrers del seu interior;
perfilant, així,
la llum més misteriosa
y alegre.
I sense
perdre gens l'esperança
s'espera l'impossible
més vital per fer
realitat
algún día un món
més de tots.
Cada destí
és el mateix destí
i cal no perdre mai
la llavor de l'anhel
més lúcid.
Aquell que,
en darrera instància,
fa possible
tot impossible.
Dani T. D. 19/3/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario