NEURÒTICA I ALEGRE

Innocent com la pluja que cau cap al cel,

neuròtic com un pres que corre  sense moure's 
de la seva pròpia paradoxa,

aturat en els carrerons sense sortida del cor,

nàufrag en un mar de desperades rialles.

Caminant cap l'horitzó més impossible,

heroï en les batalles més absurdes,

desorientada bèstia 
en una civilització d'aparences,

insòlit com l'avorriment de la diària rutina.

Lluny al ser massa a prop de res,

patidor en les comèdies més mortals,

idiota atzar que no para de desitjar,

buscador d'arguments amb sentit

que en el fons
 no tenen absolutament cap sentit.

Víctima de l'inventiva de l'ego propi,

cadàver des del primer batec.

Tornar a nèixer cada tres setmanes

per morir una mica cada tres dies

en els mateixos dubtes d'aquesta tristesa

tan neuròtica com 
insòlitament alegrE.

Dani T. D, 23/3/2020