i em poso a somniar ben despert.
malgrat la metàl.lica boira
d'aquesta tan buida i ximple realitat.
Pels recons de l'incertesa
floreixen nous dubtes atracativament ben refredats,
que reiteren reflexes de sang per wuàssap,
entre espills idiotes al dictat
dels ximples manaires de torn,
ja siguin monàrquiks o republikansss.
ja siguin monàrquiks o republikansss.
Mentre vaig cap a tu,
llum de la meva vida,
patrocinadora de la meva mort.
Prescindint de tota inúlt espera
i de tota acomplexada felicitat.
Dani T.D. 1/3/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario