O SI?

 Després de les eleccions guanya tothom. Els diferents liders s'autofeliciten. Algú ha dimitit, diuen. Es veia venir, també ho diuen. Ara vindràn els pactes. S'atreviran a pactar aquesta vegada? Amb els fums pujats que porta tothom i, de pas, ningú. I això que hi han dos països o cinc-cents, com a mínim. I aixó que tenim tres governs o tres mil, com a mínim, sense comptar amb la percepció del nostre merda d'ego, que ens va ofegant fins la més miserable miseria.

En definitiva, que tot romant igual.

 Tornaran aquest vespre les danses tribals als carrrers al voltant de fogueres des de contanidors i  caixers automàtiks. Els tira i afluixa als diferents parlaments. Mentre la lliga de campions seguirà el seu tarannà distreien el personal.
    Mentre els grocs no sedeixen, els verds estàn més que cansats, els vermells demanen massa, els blaus escolten sempre -menys els caps de setmana- el que volen escoltar, mentre la Carla s'ha enamorat d'una tal Montserrat que és independentista i constitucionalista a la vegada. I la dona no sap què collons fer.

  La vida més o menys segueix igual, canta un tal Juli Esglèsia des d'un casal d'avis, d'un barri de la perifèria del meu cor tan naufragat per un mar totalment confús que sap a decepció permanent.

I aquí no ha passat res. O si?

Dani T. D. 11/11/2019