l'ìnconscient que em fa pensar,
l'ìnùtil que em fa treballar,
el ximple que em fa opinar.
Sóc molts a l`hora
i no sóc absolutament ningú
mentre aquesta vida tan absurda
i bella
em passa com si fos una digestió
d'un àcid amb gust a ceba
eléctrica.
El ximple que em fa parlar,
el nàufrag que me la fa tocar,
el nàufrag que me la fa tocar,
l'anormal que em fa viure,
l'ingnorant que em fa llegir
i escriure (d'aquella manera).
Sóc simplement un accident,
un atzar que creu que està viu
en aquest rar somni
d'aquesta puta vida mortal
que al cap i a la fi
és com un miracle
del revés
amb vers
de rima asonant.
del revés
amb vers
de rima asonant.
El mort que em fa viure,
el viu que em fa somniar,
l'animal que em fa persona,
la persona que em fa jugar.
Dani T.D. 19/11/2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario