Un dimarts es disfressa de dissabte,
mentre naufrago en una oficina de cendra
i les meves mans degenerades
es posen a fer informes de plogut vidre.
Quan la vida s'estaciona sobre la vorera
en un carrer de joguina oxidada.
Allà on els deus pinten el destí de cera
i jo em moro de ganes de tornar a estar dins teu.
Un novembre acaba divinament perdut en un juliol
on reneix un estiu juganer entre petons
i carícies d'un suau mar lilós,
quan la vida passa com una absurda
epidèmia sense gens de sentit;
però amb moltes ganes de riure
de res en concret.
mentre et mous suament entre les meves
tan gastades neuronesss...
Dani T. D. 19/11/2019
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario