DE TOTS ELS TEMPS

Es despertà encara entre esgotades
penombres,
cansada de seguir fent el seu paper
com si res haguès passat, com si res....

No va entendre a què havia vingut
aquell mastagot per part del seu amor.
En principi era fruït de l'estrés més post-modern i masculí.

Però ja havia arribat l'hora lila:
aquell dia començaria una nova vida
lluny d'aquella soledat tan falsament acompanyada.

A la fi ho veia tot clar:
l'amor comença i acaba en una mateixa
lluny de qualsevol ombra intransigent

per molt atractiva i amOrosa que vagi vestida.

I en el fons qui necessita a ningú?
Si dins d'una mateixa
ja hi ha suficients motius per viure
somniant ben desperta en cada moment,
                        des de cada batec.

                                 Fins i tot més enllà de tots els temps.

Dani T. D. 26/11/2019