ESTRATÈGIES QÜOTIDIANES

  Abans d'obrir la porta s'havia d'aixecar de la butaca. Havia de treure's les mans de les butxaques i donar-se impuls per tal d'aconseguir una poisició horizontal del seu cos intentant, així, de conservar l'equil.libri. Assolint finalment una postura perpendicular repecte al terra i al sostre. I en això que una mandra que li havia unundat de sobte el cos i part de l'ànima li impedia de fer aquest esforç. Aleshores la vida sencera se li va presentar com un hipotesi del seu propi moviment físic i, de pas, existencial. Però en el fons és tot més sencill: tot moviment no deixa de ser una il.lusió que acaba en un inevitable i tendre naufragi mortal. Al cap i a la fi acabaria per obrir la porta. I que hi trobaría més enllà de la porta?

Segurament una altra butaca i una nova porta per obrir. Però això son vagues suposicions, és clar.

  Dani Torralba 2/10/2015