DIVAGACIONS SOCRÀTIQUES

  Sòcrates no va escriure res en vida, però diuen que va dir que una vida sense reflexió no val la pena ser viscuda. Avui en dia les tecnologies, cada vegada més eficaces i sofisticades ens permeten una vida molt més còmode cada vegada, o això sembla. Però d'altra banda està matant per monts la reflexió, no menys temps cada vega per pensar. Ens comuniquem més ràpidament que mai a través de diversos canals:emeil, tuiter wassap....i potser més que comunicarn-nos, en incomuniquem més amb els altres i amb nosaltre mateixos. La informació no para de fluir, sembla la lava d'un volcà gegant i virtual que mai para, sempre està encés. Aquesta acceleració és imparable. Cada vegada tenim menys temps per res, o això creiem. Per pensar què contestem en aquest  missatge o emeil. D'altre banda, les assignatures d'humanitats cada vegada son menys. Els joves (i els no tant joves) estudien carreres pensant en un sou per tota la vida, com el concurs de Nescafé. Però fins a quin punt progressem? No dic que anem directes cap un desstre total, cap una societat de xais sofisticats i virtuals. Clar que, això ja ho exponia en La Rebelió de Les Masses Ortega i Gasset al advertir la massa com a moviment social que s'anava menjant l'individu per moments. Vull dir que  no és cap cosa nova. El que passa es que potser es corre el perill de que les nostres vides estiguin dominades exclussivament pels aparells, per les noves víes d'informació i tecnològies.

        D'una banda està molt bé, em s'acceptar els nous mitjants, ens ofereixen noves possibilitats. Però sempre i quan siguem nosaltres els que determinem en tot moment les regles. Perquè cal continuar exercint la crítica, pensar per un mateix, equivocar-se un mateix, aprendre a dir no!

    És molt important i sà AVORRRIR-SE. Avorrir-se per ser creatius, per buscar, per reflecionar..Avorrir.se per viure, per ser lliure. L'avorriment està mal vist. Sembla que hagim d'estar les vint-i-quatres hores del día distrets, ocupats preocupats, postocupats. Però ens oblidem constantment de que la vida, si aquesta vida, és finita i es un espai de llum. Un espai per viure divertints fins la mort. La vida no és cap cursa. En el fons no em d'aconseguir res. Höderling deia que la vida és la tasca de l'home en aquest món.

  Sí, Sòcrates si visqués avui en dia també diria que una vida sense reflexionar no val la pena de ser viscuda!

Dani Torralba, 27/10/2015