ATRONAUTES BUSCANT VIDA INTEL.LIGENT

 Avui no tinc masses ganes d'escriure. Encara que no depent de mi, ja que tinc incontinència narrativa, i m'escric a sobre. De fet no ho puc evitar, què hi farem!

  Ahir, sense anar més lluny, vaig conèixer a un astronauta en un bar. Sí, va ser del tot inesperat per mi, però l'atzar li sorprén a un constanment.
 Resulta que estava assegut en la barra d'un bar que em ve de camí i cada dia, després de sortir de l'oficina, m'aturo a refrescar-me amb una fresca cervesa. El bar el porten una família de xinesos molts simpàtiics, amants de l'arquitectura d'en Gaudí i la música de l'Elèctrica Dharma. Jo mi sento com a casa en aquesta taverna, per mi ja no son orientals, clar que jo tampoc sóc massa occidental, però això si de cas ja ho explicaré millor un altre día.

  El cas és que ja portava uns minuts gaudint d'una fresqueta cervesa, mentre anava banyant la mirada entre les pàgines d'un diàri del dia que estava  a un cantó de la barra, quan de sobte al costat meu es va asseure's un home més o menys de la meva edat. Fins aquí no hi havia res d'estrany. Però de sobte treu una llibreta d'una cartera que duia, va demanar una aigua mineral, i començar a escriure. Lavors en veure'l, no sé perquè, però em va cridar l'atenció, sí, perquè semblava com si cerqués alguna cosa extraordinària. Arribat aquests punt em vaig acabar d'un glop la cervesa i vaig demanar un altre. No sóc un borratxo, encara que de vegades bec un pél més del compte. Tampoc bec a diari. O no em vull enrecordar. Beure tampoc és tant dolent. Rabails en el seu genial llibre Gargantua defensa el dret (i el deure) que té un d'embriagar-se. Dacord, que s'ha de vigilar la salud, per també cal recordar que tard o d'hora la salud s'acaba perdent.

   Bé, tornaré al costat de l'astronauta.

No sé perquè, bé sí, potser va ser la cervesa...El cas és que vaig començar a parlar amb aquell home. Vaig començar per un comentari idiota però efectista sobre el temps, i la cosa va funcionar derivant a la rebel.lació de la seva identitat. Es deia Jaume Cucanyha, i era astronauta. Oju! astronauta català! Què fort! Em va dir que estava col.laborant amb la Nassa per inspeccionar entitats bancàries, ayuntaments i bars duts per xinesos (com el que ens trobàvem), i que la seva missió era buscar vida inteligent, doncs la NASA s'havia adonat compte de que abans de buscar vida intel.ligent en altres planetes, era millors assegurar-se si veritablement hi havia vida intel.ligent al nostre planeta blau.

-I què heu trabat alguna cosa? -Vaig preguntar entusiasmat.

    En Jaume Cucanya va limitar-se a pujar les espatlles amb un gest de total resignació, mentre demanava un copa de conyac el cambrer. Ens vam fer bons amics mentre compartien unes quantes copes. Després no le tornat a veure mai més.

Però des d'aleshores, no sé perquè, sóc una persona més alegre i en el fons m'importa un quilo de cogrombres d'Islàndia quasi tot, i quasi res.

Dani Torralba 23/10/2015