SOM LLENGUATGE

  Al venir al món aprenem a parlar. Descubrim un lleguatge que, de pas, ens descubreix un món, món que el fem a mida (al menys ho intentem duramt tota la nostra vida). A mida que el nostre llenguatge es faci més ric, entenedor i clar, el món ens resultara més fascinat. Es pot dir que nosaltres al formar part també d'aquest món, també -d'alguna forma- esdevenim llenguatge. De fet pensem perquè parlem, clar que també pensem perquè parlem. Podriem dir que si parlem malement, pensem malament? Podria ser. Però què és pensar bé o malament? Clar que malament i bé no deixen de ser dos paraules. Dos paraules que respresenten dos conceptes ben diferents. Aquestes diferències vindràn marcades per les particularitats (culturals, hereditàries, credencials) de cadascú. Això és interessant que passi, és la tendència de la evolució itinerant del viure més quotidià. Serà interesant sempre que vingui acompanyant d'un contex crític, en la reflexió de la persona en qüestió.

Dani Torralba, maig 2015