El cel avui és de lloguer
i tot son presses per anar enlloc,
les paraules floten desordenades
per l'espai de la realitat
més gràvida, despentinat
els pensaments més impensables.
Els polítics tenen una banyera
plena de buidor coagulada
al cervell; però això no
és gens greu, perquè
les Estadístiques Imprevisibles
ja s'encarreguen de suggestionar
a la ciutadania
amb urnes plenes de bombes de sabó.
Mentre les meves passes avui
perdent de vista el desti,
per uns moments.
El cas és que
la vida continua en el seu tarannà
com una cosa sense importÀncia
Malgrat tot estic content
de continuar respirant,
rient i dansant,
la resta no té
tanta importància.
Dani Torralba, maig, 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario