A vegades em busco i em trobo canviat, però segueixo sent el mateix, o això em sembla.. Començo el dia pel final, i em vesteixo de bus.
Exploro la realitat més qütidiana. La trobo que és tota una extranya criatura. Una bèstia que té cinc caps i quaranta cames i sis coma sis sexes (que caxonda la realitat). Jo, des de la meva escafandra, prenc nota de tots el que els meus ulls veuen. Aquestes notes em serviran pel me vagatge, o jo qué sé, si voleu que us digui la veritat... Encara que la veritat...
La Veritat, m'han dit, jo no he vist, que la Veritat es una serp que sap l'idioma del pensament. Una Serp que treballa d'animadora sociocultural, en les oficines de l'ànima de cadascú, que com quasi totes les ànimes estàn tellades pel mateix patró, però si de cas això ja ho explicaré en altre ocasió.
Ara tornaré a la realitat.
La realitat es un réptil que s'arrossega per terra. O, millor dit, és una serp que ens obliga o ens convida o arrossegar-nos per terra. I per què ens arroguem per terra? No ho puc explicar, encara estic prenent notes.
Prenc notes constantment, i a l'acabar el dia, llegeixo les notes qui anat prenent durant el dia.
És curiós, però el més interssant del dia es quan lleixo aquestes notes. És aleshores quan me n'assabento del que realment he viscut. I m'ho passo pipa. Llavors quasi sempre arribo a la mateixa conclusio, que tot i res és una fantasia increíble, inclós la bèstia de la realitat. Perquè qui sap si en el fons un realment està viu.
Dani Torralba, 28/5/2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario