EL TEATRE DIARI DE LA MEDIOCRITAT

  Un dia més t'aixeques, és dimecres, tens mandra d'anar al currar. Penses que la societat està molt mal futuda, i per culpa d'un pallo que va mossegar una poma del arbre del bé i del mal, Alà a !la puta calle! A partir d'ara atreballar tots cabrons!!!!!!!-va dir un Déu empresari. Però qui és creu aquest conte, aquesta enganyifa??? 

La cosa és més sencilla: l'ésser humà és IMBÈCIL! Mira que haver de treballar per viure, la resta d'animals no treballen o, sinó mireu els polítics i els bisbes.

  Malgrat tot aconsegueixes passar per la dutxa, vestir-te, acomiadar-te de la teva dona i anar al destí tan temut: l'oficina. I això que t'has de sentir afortunat, i això que... Encara que avui vas l'exerci de capgirar-ho tot. Mentre vas cap a la feina vas caminant observant el carrer, pensant que tot pot canviar inesperament. Que en veritat no vas a treballar, participes en un espectacle que triomfa arreu del món. Ja fa uns vint anys que interpretes al mateix oficinista, però cada dia ets un oficinista diferents, o al menys ho intentes. I la veritat és que ho aconsegueixes. Aparentment els dies són mediocres, s'assemblen un dia amb els altres, un es cansa de si mateix, però s'enganya i a basse de Gelocatics i cubates amb Whisqui de Nothifixis més que res per tirar endevant, o això creu ell que tira endavant. Estàs fart de tan progressar i de ser còmplice de la mediocritat més inmediata, on tu mateix ets la imatge i el careto. Precisament per això decideixes capgirar la mediocritat, fer-la vivible, transgressora, inquieta, y salvatge. Et proposes encarar els dies com si siguessin festius, riure més començant per tu mateix, cantar quan estiguis treballant, no parlar tan de tu, escoltar més, agraïr que puguis respirar encara que estiguis en la trista oficina, convidar a cafè el malparit del cap de ventes i parlar-li sobre Don Joan de Mozart, per exemple, clar que també pots parlar del micos de la selva -que s'assemblen als de l'oficina-, perquè estàs fart de parlar sobre els millonaris unineuronals del futbolistes i d'altres foteses que son sempre les mateixes coses que no t'aporten absolutament res.

  Capgires la realitat, perquè ho pots fer, perquè s'ha de fer, perquè si vols viure mil vides en una només depén de tu mateix.

 Dani Torralba, 26 maig 2015