DE LA MÚSICA I LES GANES DE RIURE

Els dies passen com peixos voladors,

m'inventen les paraules del pensament,

avanço i no sé cap on

caçant alegries esporàdiques en l'aire.

Aquesta ciutat relliscosa m'ofereix

diversions de tot tipus,

realitats que em desitgen

un destí mortal i mig de mentida.

Els anys em vesteixen senyor

de bromes apreses de memòria

i els rellotge m'enreda

un dia més amb dos anys de retard.

A voltes la mort em pica l'ollet

i em recorda que d'ella tampoc

jo no m'escapaparé, però

no li tinc gens de por.

No sé com he pogut arribar 

fins aquí. Clar que també

ignoro completament 

si he d'arribar algún lloc.

A a la fi tot és atzarós

i tampoc té tanta importància,
tret de la música
i les ganes de riure
a cada instant
fins la mort
més iròniCa.

Dani Torralba, 5/5/2015