i cal caminar més que mai
assumint la por per
anar cap ella
per que desaparegui
per sempre més,
amb una alegria
del tot renovada.
Que res es prou important,
que tot finalment passa
i no importa massa,
que cada dia és una nova vida,
que un mateix és un ésser
totalment provissional,
que cal riure fins
el darrer alè.
Dani, 27/4/2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario