mola cantidad
y quizás nos haga la vida
mucho más fácil y feliz.
Pero seguramente seamos
mucho más idiotas
que nuestros tatata-
tatarabuelos.
Dani T. D- 23/12/2021
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
mola cantidad
y quizás nos haga la vida
mucho más fácil y feliz.
Pero seguramente seamos
mucho más idiotas
que nuestros tatata-
tatarabuelos.
Dani T. D- 23/12/2021
¿Para qué celebrar
la Navidad,
si no me gusta na de na?
(Si al menos uno fuera creyente
o un simple adicto al consumismo
más irracional...)
Y a estas alturas, quien se cree ese rollo
de que reine la paz y el amor entre la peña,
si tres cuartas partes de este perro mundo ya
son prácticamente un cementerio...
diari secret, 23/12/2025
en lo que habitualmente creo,
que es en casi nada.
Y así el lujo me permito
de vacilar a un Dios ficticio
que se cuela en mis entrañas.
A un Dios que se confunde,
y sorpresivamente se funde
con un yo tan o más ficticio.
Y así de ficción en ficción,
de máscara en máscara
tiro porque me toca.
Hacia la casilla de la nada
más luminosa y libre,
rítmica y alegre.
Dani T. D. 22/12/2025
de que no hay nada seguro,
ni en esta,
ni en otra puta vida.
Diari secret, 12/25
Acrecientan las inusitadas felicitaciones
crepusculares,
y una vez más se desencadenan
los adulterados deseos
de felicidad desconGelHada
en las precipitadas fechas
propicias.
Aglomeraciones de rostros enloquecidos
y con prisas despeinadas,
arrastran ojos ensangrentados,
cosidos a los aparatos
digitales que no paran
de recibir mensajes,
a través de los satélites
colgados de la bóveda celeste,
desde dónde proviene este afán
de afanar y prosperar aunque sea sólo
a base de simulacros.
Y un sutil naufragio,
un año más,
nos acercará
a la nada más sustancial,
suntuosa con algo
de tenue luminosidad.
Dani T. D. 17/12/2025
¿Dónde está?
¿Dentro o fuera de nosotros?
Si existe Dios
¿Para qué sirve?
¿Qué aporta?
¿Acaso está por todas partes?
¿Acaso es el claro reflejo
de las limitaciones del hombre?
Si existe Dios
que mal se debe sentir
por la creación, en concreto,
de la Humanidad.
¿Acaso Dios es la esencia
de la nada?
¿O la nada es la esencia
de Dios?
Dani T.D. 13/12/2025
Se disgregan los átomos
de la nueva tarde,
la vida es un tonto capricho
de la materia más irregular.
Mientras los días
sacuden el alma
de cada palabra,
cada susurro, cada mensaje.
Y al final, vuelta a empezar:
otro viaje
que no deja de ser el mismo,
aunque ligeramente algo diferente.
El viaje
de esta aparente nada
en dónde van danzado los átomos
tejiendo y destejiendo los sueños,
sueños que llenan y vacían las almas
en los cuerpos llenos de agua.
Agua que al fin se evapora.
Dani T. D. 12/12/2025
Esta locura cuerda,
esta cuerda locura
que esparce la vida
como un perfume ansioso.
Atascado al fondo de mi,
disimulo y sigo pa'lante;
riendo este sufrimiento
ante el idiota vértigo
que supone existir.
Haciendo burla
al miedo más necio,
ese que viene por ahí
y me intenta comerme entero
empezando por los pies
y acabando por la cabeza;
Qué destino este
tan mortal como ficticio
cargado locura:
Locura, que en un
momento dado,
lo cura absolutamente
todo y nada.
Dani T. D. 10/12025
la realitat és efímera,
la realitat és una taula,
la realitat està manipulada,
la realitat és bastant idiota,
la realitaT, jo que sé
que és en realitat
la realitat.
La realitat és Google,
la realitat té quatre ulls, una cama i tres caps,
la realitat està sempre distorcionada
per això és la REALITAT,
la realitat és pura confusió,
la realitat és mentida,
la realitat és veritat,
la realitat és fugaççççç....
Dani T. D. 9/12/2025
m'equivoco constantment,
m'equivoco fins i tot quan l'encerto,
m'equivococo de destí.
M'equivoco d'amics,
m'equivoco d'enemics,
m'equivoco de camí,
m'equivoco de somnis.
M'equivoco de reflex al mirall,
m'equivoco de cos i ànima,
m'equivoco de Déus,
m'equivoco de porta.
M'equivoco de por,
m'equivoco de desig,
m'equivoco de cançó,
m'equivoco d'ofici i benefici.
M'equivoco de nou,
m'equivoco com sempre,
m'equivoco d'amant,
m'equivoco de poema.
Potser,
i per fortuna,
m'equivoco constament,
m'equivoco des del primer dia.
Dani T. D. 19/12/2023
i semblar ben alegre,
supitosamant feliç.
Però a vegades,
per dins...
per dins en debora
una buidor idiota,
una tristesa absurda,
una pel.licula de por
molt, molt dolenta.
Estic a la vora
d'un profund precipici,
ben a punt de saltar.
Però per fora
se'm nota ben optimista,
fins i tot un pel més jove;
alegre i dinàmic
perquè viure
ja és això:
una festa continua
per gaudir cada moment.
Però per dins
estic ben perdut,
mort de por,
em falta aire.
L'aire per volar
ben lluny d'aquest
insoportable i
tan lamentable
jo.
Dani T.D. 9/12/2025
Una boira subtil
que acaba sent espessa.
Encara que potser
la boira és una bona excusa
per posar-se a caminar.
Ja que el més probable
és que viure
ja sigui això:
Caminar, riure
i dansar
malgrat, o gràcies,
a la boira.
¿O no?
Dani T.D.8/12/2025
A vegades crec que
hi han altres vides.
I d'altres, penso que
només hi ha una,
i es més que suficient.
Hi ha dies que puc creure
en alguna divinitat,
i d'altres vegades crec que no hi
ha cap déu superior
que pugui manipular el destí i demés tonteries.
Hi ha temporades que em mato per qualsevol tonteria
i, en canvi d'altres vegades
trobo que cada instant és un miracle.
Tot plegat, hi han moltes vida en cada vida,
hi ha moltes identitats en cada persona,
hi ha milers de somnis en cada existència
i, al mateix temps, no hi ha res,
res de res.
I aquest res potser és l'essència
de tot plegat.
Dani T. D. 5/12/2025
Al dictat dels quatre criminals
que manipulen aquest sistema
cada vegada més inhumà,
segons els seus interesos
i els seus estats anímics.
Al compàs que marquen als tambors
del poder més finaNcer,
el que regula el que està bé,
i el que està malament,
segons per on es decanten els beneficis.
Els grans beneficis
d'aquests quatre criminals
que solen ser els mateixos
de sempre.
Dani T. D, 4/12/2025
De cop i volta tanco els ulls
i puc moure el curs
d'aquest univers fuGaç.
Comprovar que tot
i res és una pel.licula
que, es convina entre ombres i llums,
aigues, foc i vent.
Que cadascú és tothom,
i tothom és la mateixa persona:
la matreixa persona que es
va descomponen I componen
a través de cada batec
per aquest fugaç univers.
Dani T. D. 4/12/2025
A voltes cansat
de res en concret,
m'exillio de mi mateix
i de pas, d'aquest món
cada vegada més automatitzat
Ple d'avorrits decorats,
inflats amb imatges reiteratives
que rovellen la imaginació,
fonent qualsevol propòsit
espontani.
A voltes
tanco l'ànima
per dins
i surto d'aquesta realitat
tan previsible, tan decadent
i a l'hora, tan ficticia.
I soc en altres pells,
i em sento ben lliure,
i visc sense por,
i no paro d'estimar desinteressadament,
i jugo, sempre jugo.
Dani T. D. 3/12/2025
seamos mucho más
idiotas y vaGos,
y esto provoca
que nos dejemos llevar
por el lado más extremo
y derecho.
Diari íntim, 12/2025
dies estranys,
dies de res,
completaments buits
i no se sap perquè.
Carrers amb mirades buides,
mentre els perquès
s'amuntonen damunt les voreres,
les autopistes i les esplanades.
A voltes,
no queden paraules,
totes les portes tancades,
ningú sap res...
Però a l'endemà...
Dani T. D. 2/12/2025
Fart de treballar per un
fart de ser un altre idiota jo,
fart de desitjar,
fart de progressar.
Fart de fer veure certa
intel.ligÈncia,
fart d'aquesta rutina tan enganxosa,
fart d'aquest cos tan perfecte,
fart d'aquest tan decadedent avenir.
Fart de somniar
al dictat del mercAt,
fart d'esperar,
fart de matar-me
des de cada batec.
Fart de ser.
Fart de disimular-me normal,
fart de resar a un déu inexistent,
fart de ressucitar cada dia,
fart d'haver de ser feliç
per cordons!
Fart del Nadal,
fart dels polítics,
fart dels violents,
fart de fantasmes.
Fart d'estar fart:
compto sis i torno a llencar,
fart d'aquest capitalisme
que ja és tot un gran Casino
del tot criminal.
Dani T. D. 01/12/2025
La inteligencia artificial mola cantidad y quizás nos haga la vida mucho más fácil y feliz. Pero seguramente seamos mucho más idio...