Em vaig morir en un dia de primavera,
em vaig morir esgotat de tant fer l'idiota,
em vaig morir retrobant-me amb l'oblit més lliure,
em vaig morir com aquell qui canvia de roba.
M'he mort tantes vegades: de bon matí
camí de la feina, mentre t'estimava
entre els teus llavis humits, de bon matí
mentre em posava al llit després
de beure'm la ciutat sencera.
Em tornaré a morir en un dia de primavera,
em moriré i serà com si mai hagués existit.
Em moriré ben jove, alegre i fresc,
em moriré per canviar d'escenari, d'aires; i seguir
dansant al compás del vent més còsmic.
Dani T. D. 25/6/2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario