UN MERAVELLÓS DESPROPÒSIT

 

     Normalment soc dos. Encara que hi ha dies que he siguit fins a vint (no, no exagero).

  Hi ha dies, com avui, que em quedo al llit descansant, llegint a Juan José Millás, o bebent unes tòniques. Llavors envio els meus dobles a treballar, a comprar a Caprabo, a renovar al Dni, a la cita amb el meva xicota. Ells son versions de mi mateix sense deixar de ser jo. 

Ningú se n'adona del matís. O sí, però deuen dissimular.

 La veritat, és que no em puc queixar. I no sé si a vosaltres també us passa, segurament que sí.

I es que això de ser un mateix és un dur exercici, que sempre acaba sent un meravellós despropòsit.

Dani T. D. 23/5/2025