L'ESPECTACLE TOTAL

 

   De tant en tant apareix la pregunta de les preguntes: Què és la vida? I què fem aquí, en aquest món? Té algún sentit l'existència?

 Segurament em moriré sense saber-ho.

I qui sap, potser aquest és l'encant de tot plegat.

  Les respostes de la religió, concretament la catòlica, no em convencen gens ni mica. Gràcies a ella, cada vegada soc més atéu, o agnòstic, segons l'época. 

  L'elecció del Papa ha sigut realment un gran espectacle (ho he de reconèxer), sense cap desperdici.  Totes les cadenes de televisió, internet i de ràdio pendents del Vaticà, què fort! Al menys, així ho  sentit jo

  I això que la figura de Jesús no deixa de ser interessant. Va ser tot un revolucionari, amb una filosofia molt potent, per això segurament el van matar, com en Socràtes. Tan debó l'eglèsia catòlica seguís l'exemple de Jesus, algún dia d'aquest.

  Però finalment tot son interesos polítics i econòmics. L'esglèsia catòlica no deixa de ser una gran (o com una) multinacional, on sovint, el de menys és portar amor i pau al món.

  Tot és una gran hipocresia.

Perquè, entre d'altres coses, el món segueix com sempre, fet una merda (malgrat els seus grans avanços tecnològics): ple de guerres, fam, desigualtat, insolidaritat, egoïsmes, injusticies de tota mena...

 Posats a creure en alguna cosa, m'inclino per la ciència, la poesia, l'amor, l'amistat, la música, la literatura, la filosofia, la llibertat, l'ética....

   I com canten El Último de la Fila: lo que quiero está siempre tan lejos, quizás al final de este absurdo camino.

   O no, perquè molt em temo que només és viu una vegada, i amb una vegada hi ha més que suficient. 

  L'interessant és trobar vida abans de la mort. Després, em temo que res de res.

Diari secret, 10/5/2025