UN CRIMINAL PROFESIONAL YA GOBIERNA EL MUNDO

 

A LES PALPENTES

Cada matí

aprenc de de nou

a caminar a través

de la boira.

La boira, esència de la realitat,

vincla principal per on es desplaça

la vida,

com un miracle

al revés,

com un accident màgic.

Anant 

a les palpentes

a plena llum del dia

a la recerca

d'una enèsima confusió.

La confusió, que permet

 la realitat més immedita,

metàfora esencial

               de l'existència.

Dani T. D. 14/12/2025

PURA DECADENCIA

 

¿ESENCIA DE LA NADA?

                  Si existe Dios

¿Dónde está?

¿Dentro o fuera de nosotros?

Si existe Dios

¿Para qué sirve?

¿Qué aporta?

¿Acaso está por todas partes?

¿Acaso es el claro reflejo

de las limitaciones del hombre?

Si existe Dios

que mal se debe sentir

por la creación, en concreto,

                                           de la Humanidad.

¿Acaso Dios es la esencia

de la nada?

¿O la nada es la esencia

de Dios?

Dani T.D. 13/12/2025

SE DISGREGAN LOS ÁTOMOS

      Se disgregan los átomos 

de la nueva tarde,

la vida es un tonto capricho

de la materia más irregular.

Mientras los días

sacuden el alma

de cada palabra,

 cada susurro, cada mensaje.

Y al final, vuelta a empezar:

otro viaje

que no deja de ser el mismo,

aunque ligeramente algo diferente.

El viaje

de esta aparente nada

en dónde van danzado los átomos

tejiendo y destejiendo los sueños,

sueños que llenan y vacían las almas

en los cuerpos llenos de agua.

Agua que al fin se evapora.

Dani T. D. 12/12/2025 

NADA Y TODO

 Esta locura cuerda,

esta cuerda locura

que esparce la vida

como un perfume ansioso.

Atascado al fondo de mi,

disimulo y sigo pa'lante;

riendo este sufrimiento

ante el idiota vértigo

que supone existir.

Haciendo burla

al miedo más necio,

ese que viene por ahí

y me intenta comerme entero

empezando por los pies

y acabando por la cabeza;

Qué destino este

tan mortal como ficticio

cargado locura:

Locura, que en un

momento dado,

lo cura absolutamente

todo y nada.

Dani T. D. 10/12025 

LA REALITAT ÉS UNA TAULA

    La realitat és irreal,

la realitat és efímera,

la realitat és una taula,

la realitat està manipulada,

la realitat és bastant idiota,

la realitaT, jo que sé

    que és en realitat 

                         la realitat.

La realitat és Google,

la realitat té quatre ulls, una cama i tres caps,

la realitat està sempre distorcionada 

per això és la REALITAT,

la realitat  és pura confusió,

la realitat és mentida,

la realitat és veritat,

la realitat és fugaççççç....

Dani T. D. 9/12/2025

M'EQUIVOCO DE POEMA

 M'equivoco des del primer dia,

m'equivoco constantment,

m'equivoco fins i tot quan l'encerto,

m'equivococo de destí.

M'equivoco d'amics,

m'equivoco d'enemics,

m'equivoco de camí,

m'equivoco de somnis.

M'equivoco de reflex al mirall,

m'equivoco de cos i ànima,

m'equivoco de Déus,

m'equivoco de porta.

M'equivoco de por,

m'equivoco de desig,

m'equivoco de cançó,

m'equivoco d'ofici i benefici.

M'equivoco de nou,

m'equivoco com sempre,

m'equivoco d'amant,

m'equivoco de poema.

Potser,

                               i per fortuna,

m'equivoco constament,

m'equivoco des del primer dia.

Dani T. D. 19/12/2023

DUPLICACIONS ANÍMIQUES

 Per fora puc estar

i semblar ben alegre,

supitosamant feliç.

Però a vegades,

 per dins...

per dins en debora

una buidor idiota,

una tristesa absurda,

una pel.licula de por

molt, molt dolenta.

Estic a la vora

d'un profund precipici,

ben a punt de saltar.

Però per fora

se'm nota ben optimista,

fins i tot un pel més jove;

alegre i dinàmic

perquè viure 

ja és això:

una festa continua

per gaudir cada moment.

Però per dins

estic ben perdut,

mort de por,

em falta aire.

L'aire per volar

ben lluny d'aquest

insoportable i

tan lamentable

                          jo.

Dani T.D. 9/12/2025

TOT I RES ÉS BOIRA

                A vegades tot és boira.

Una boira subtil

que acaba sent espessa.

Encara que potser

la boira és una bona excusa

per posar-se a caminar.

Ja que el més probable

és que viure

ja sigui això:

Caminar, riure

i dansar

malgrat, o gràcies,

a la boira.

¿O no?

Dani T.D.8/12/2025

NEGOCIOS DIVINOS

LA VITAL FICCIÓN

 

TOT PLEGAT

        A vegades crec que 

hi han altres vides.

I d'altres, penso que

 només hi ha una,

i es més que suficient.

Hi ha dies que puc creure 

en alguna divinitat,

i d'altres vegades crec que no hi 

ha cap déu superior

que pugui manipular el destí i demés tonteries.

Hi ha temporades que em mato per qualsevol tonteria

i, en canvi d'altres vegades

trobo que cada instant és un miracle.

Tot plegat, hi han moltes vida en cada vida,

hi ha moltes identitats en cada persona,

hi ha milers de somnis en cada existència

i, al mateix temps, no hi ha res, 

                                            res de res.

I aquest res potser és l'essència

                                            de tot plegat.

                                                        Dani T. D. 5/12/2025

AL DICTAT (cançoneta idiota)

  Al dictat dels quatre criminals

que manipulen aquest sistema

cada vegada més inhumà,

segons els seus interesos

i els seus estats anímics.

Al compàs que marquen als tambors

del poder més finaNcer,

el que regula  el que està bé,

 i el que està malament,

segons per on es decanten els beneficis.

Els grans beneficis

d'aquests quatre criminals

que solen ser els mateixos 

                                          de sempre.

Dani T. D, 4/12/2025

PER AQUEST FUGAÇ UNIVERS

    De cop i volta tanco els ulls

i puc moure el curs 

d'aquest univers fuGaç.

Comprovar que tot

i res és una pel.licula

que, es convina entre ombres i llums,

aigues, foc i vent.

Que cadascú és tothom,

i tothom és la mateixa persona:

la matreixa persona que es

 va descomponen I componen

a través de cada batec

per aquest fugaç univers.

Dani T. D. 4/12/2025

DELICADA SALUD MENTAL

 LOS DUEÑOS DEL MUNDO 

YA SON UNOS PSICOPATAS

MUY PELIGROSOS

¡¡¡¡¡¡NOS VAMOS AL CARAJO!!!!!

I JUGO, SEMPRE JUGO

 A voltes cansat

de res en concret,

m'exillio de mi mateix

i de pas, d'aquest món

cada vegada més automatitzat

Ple d'avorrits decorats,

inflats amb imatges reiteratives

que rovellen la imaginació,

fonent qualsevol propòsit

espontani.

A voltes

tanco l'ànima

per dins

i surto d'aquesta realitat

tan previsible, tan decadent

 i a l'hora, tan ficticia.

I soc en altres pells,

i em sento ben lliure,

i visc sense por,

i no paro d'estimar desinteressadament,

i jugo, sempre jugo.

Dani T. D. 3/12/2025

GRACIAS A LA I.A. QUIZÁS...

 Gracias a la I. A.

                (y a las redes sociales) 

quizás cada vez

 seamos mucho más 

idiotas y vaGos,

y esto provoca 

que nos dejemos llevar 

por el lado más extremo

y derecho.

Diari íntim, 12/2025

AUTOPISTES I ESPLANADES

             A voltes,

dies estranys,

dies de res,

completaments buits

i no se sap perquè.

Carrers amb mirades buides,

mentre els perquès

s'amuntonen damunt les voreres,

les autopistes i les esplanades.

A voltes,

no queden paraules,

totes les portes tancades,

ningú sap res...

Però a l'endemà...

Dani T. D. 2/12/2025

LA SEÑAL

 ¿No será la I.A. una señal divina?

Diari secret, 12/2025

DIVINAMENTE PERDIDO

Perdido en  mi,

en este cuerpo de arena:

no sé si voy a vengo.

No sé si vivo porque voy muriendo,

o muero porque me siento vivo.

Aunque la paradoja

nunca se deshace del todo,

siempre se transforma

en la forma y el contenido.

En su viaje entretenido

hacia la luz o la más serena nada,

(que es lo mismo,

aunque no parezca igual).

Serena y luminosa nada,

como esa íntima señal,

la que late en el fondo

de cada cual.

Dani T. D. 1/12/2025

SEGUINT EL RASTRE

         Viure potser és 

una fugida 

cap endins...

Diari íntim, 12/2025

ENÉSIMA PARADOJA

Y al fin, todo acaba en nada.

Y tal vez la nada sea la clave

de todo.

Diari íntim, 01/12/2025

FART!!!

 Fart de treballar per un

                                    sou de M

fart de ser un altre idiota jo,

fart de desitjar,

fart de progressar.

Fart de fer veure certa 

                 intel.ligÈncia,

fart d'aquesta rutina tan enganxosa,

fart d'aquest cos tan perfecte,

fart d'aquest tan decadedent avenir.

Fart de somniar 

al dictat del mercAt,

fart d'esperar, 

fart de matar-me 

des de cada batec.

Fart de ser.

Fart de disimular-me normal,

fart de resar a un déu inexistent,

fart de ressucitar cada dia,

fart d'haver de ser feliç

                                          per cordons!

Fart del Nadal,

fart dels polítics,

fart dels violents,

fart de fantasmes.

Fart d'estar fart:

compto sis i torno a llencar,

fart d'aquest capitalisme

que ja és tot un gran Casino

                                       del tot criminal.

Dani T. D. 01/12/2025

EN ESTOS TIEMPOS DE CIBERNÉTICA NIEBLA...

 

LO MEJOR

 

¡¡¡¡¡NOS SALVARÁÁÁÁÁ!!!!

 

L'ESSÈNCIA DE TOTA COMÈDIA

        En darrer terme,

és l'absurd d'aquesta vida

el que em salva

de la temptació de matar-me.

L'essència

de la més profunda comèdia

que, tot d'una

embriaga el més 

immendiat paissatge.

Aquest paissatge

que bé determitat

per l'eco de la realitat 

més immediata;

la mateixa

que constanta l'absurd

d'aquesta existència;

sortosament, és clar.

Dani T. D. 26/11/2025

EN LA PERIFÈRIA

 Mirades cansades de res en concret, recorren la ciutat de metall. Una pluja fina banya els vidres de les oficines. Un dia més, l'ansietat recorre la geogafia dels rellotges simples i sofisticats: els aparell que medeixen el temps eficaç de la vida laborable de les mirades cansades.

El futur ja és passat.

En les perifèries hi han guerres que regulen les lleis més  factibles: les que proteixen els més rics, que son les quatre famílies (o tribus?) de sempre.

  La mentida viatja pels satèl.lits. La mentida té més prestigi que la veritat. La mentida confirma els rumors, i els rumors tard o d'hora fan perillar el sistema.

Però el sistema es intocable. Perquè els sistema està fet a mida dels amos d'aquest Gran Casino.

Dani T. D. 26/11/2025

ESSÈNCIA QUÀNTIQUES

 Soc i no soc 

a la vegada.

Diari secret, 11/2025

NO EM FA GENS POR

 No em fa gens 

 de por la mort,

la porto dins

des que vaig néixer.

No em fa gens

de por la mort;

és més, serà

 tot un descans

quan a la fi m'abraci.

No em fa gens

de por morir.

La vida, a voltes,

potser és la que

em fa més por.

No, no em fa gens

de por la mort.

Deixar d'ésser

serà tot un descans.

Dani T. D. 25/11/2025

DIVAGANDO AL VIENTO

 Tal vez 

toda ideología es 

la manera 

más eficaz

de acabar 

con las ideas.

Diari íntim, 11/2025

ESGOTADES D'ANAR ENLLOC

     Cares esgotades d'anar enlloc

recorren la ciutat desencatada

amb els seus carrers desencantats.

Cares amb les mirades ferides

es busquen el pols

mentre les hores d'aigua ofeguen 

el seu desig.

Desig cada vegada més desgastat,

i ple d'escletxes, per on es colen.

curiosament raigs de llum.

Llum que fa possible encara 

qualsevol miracle.

Dani T. D. 25/11/2025

PUNTES CIBERNÈTIQUES

 Narcotizats a base de pantalles 

i pantalletes,

les ànimes ja viatgem virtualment

a través de missatges.

A través dels satèl.lits 

van i venen els petons

i les promeses d'amor

que ens comprimeixen 

entre tecla i tecla.

Temps virtuals

van composant el futur

que ja es present, i

que ja ha començat a desgastar-se

                                   per les puntes

deS de la memòria més

                                       cibernètica.

   Dani T. D. 24/11/2025

LO QUE MÁS ME GUSTA

 Lo que más me gusta

es no hacer nada,

               nada de nada.

Pasar el día observando

a la gente como va y viene desde

                         una terraza, por ejemplo.

Hacer cosas en la vida,

 realizarse, no parar;

            a menudo es una insensatez.

Me gusta hacerme un poco el muerto,

después de comer,

                    incluso cuando estoy en el curro.

Rascarme el sobaco

y también más a bajo

                      y luego levitar.

Dani T. D. 23/11/2025

                  

PERDIENDO EL JUICIO

 

LA TENDRA BELLESA DEL CAOS

 A vegades un  realment s'esforça,

però res surt de bó.

D'altres, en canvi, la mandra mana

però curiosament tot surt

a la primera.

A vegades la vida és una puta merda!,

però encara queden 10 cerveses a la nevera.

D'altres, en canvi, una felicitat 

inesperada impedeix tot estat

de poètica d'inspiració.

Al cap i a la fi tot i res

 és un estat permanent de confusió,

per el qual cosa és desenvolupa

el misteri de la vida,

i la tendra bellesa del caos.

                                        

Dani T. D. 20/11/2025

EL BLUES DE LA ENCARECIDA VIDA

         Los ladrones más profesionales

asaltan el congreso y el senado,

las leyes cada vez son más la medida 

de los más ricos y mafiosos.

La vida se encarece,

hasta soñar no sale gratis.

Los alquileres en la luna

suben al máximo,

mientras crecen los coah-espaliaos-calienta-ilusiones

por fibra ópitica

                                    -i amb dos collons-.

La vida se encarece,

y la inteligencia cada vez más idiota.

El futuro es un escupitajo

en el espejo del pasado

transcrito y mal copiado

en un presente cada vez más

                                              decadente.

La vida se encarece,

hasta ser pobre sale por un ojo

                                              de la cara.

Dani T. D. 20/11/2025

SENSACIÓN ALGORÍTMIKA

 

ENÈSIM SOMNI?

 ¿I no serà la vida un enèsim somni de la matèria més immaterial? 

 Perquè la realitat qüotidiana així ho mostra dia sí, i dia també...

Un somni cada vegada més delirant....

Diari secret, 11/2025