pels carrers de les hidràuliques presses
on els vàmpirs civilitzats
van en patinet supersònic.
A vegades la vida
és una ximple ferida,
però tu no et preocupi dolç amor
que tot i res
és una comèdia sense
massa sentit.
Naufragis de vuit a vuit,
quan un sol de lloguer
incendia les ansietats elèctRiques
dels vàmpirs atabalats.
A vegades la vida
és una llauna de sardines
caducada,
però tu no et preocupis dolç amor,
i mai renunciïs al riure més salvatge i lliure
ni a la folla i necessària esperança,
doncs res i tot
(o tot i res)
és pura il.lusió
que tampoc importa
massa.
Dani T. D. 1/12/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario