I A LA FI

 

   I a la fi, res. Un ha de tornar a començar cada dia. 

  Un, en el fons, mai sabra qui és. Ni qui son els altres. Segurament tots som la mateixa persona, o el mateix ningú (que també podria ser). El mateix individu que recorre a les palpentes un espai per on navega la vida. Com una malaltia mortal, que diria en Kierkegaard.

  La vida. Ai de la vida, nadie responde, escribia Quevedo.

   I a la fi, el misteri. Per molta ciencia i sofisticada tecnologia el misteri sempre està. Som nàufrags que transiten en el mar de l'existència. Nàufrags que ignoren que son realment uns nàufrags. Es tan díficil saber-ho.

 I potser, ben mira't, és precisament aquest l'encant de la vida.

Dani Torrat, 9/5/2023