QUAN LES BROMES JA NO SON TAN BROMES

 

   Al començament tot era màgic i genial. Romàntic, encara que sempre he desconfiat d'aquest concepte o sentiment que sempre m'ha semblat barat i trampós.

 Semblava un home normal que prometia una bona relació. Encara que el veia, a voltes, una mica atavalat.

Sí, com si tingués pressa de consolidar la nostra relació. Però no li vaig donar importàcia. És més: em feia gràcia. Pensava que aquell home estava per mí.

 Al llit ens enteniem la mar de bé. Els seus petons i caricies em duien al setè cel, encara que allò també s'espallaria i la cosa acabaria sent desagradable.

No vaig saber veure-ho. Soposo que estava molt enomorada. No m'havia passat mai. Creia que aquestes coses els hi passava a certes dones amb certs homes. I en part era així, i en part no.

 Perquè potser tothom s'acaba assemblant.

 La violència, en principi era una línia molt subtil: on estàs? T'he enviat varios missatges. Això que fas no m'agrada massa. Qui t'ha trucat? No em convença el pentinat que portes. I aquest escot que portes, corda't una mica la camisa. D'on vens, havien quedat fa un quart d'hora

  En principi creia que parlava en broma. Clar, quan surts amb un còmic i monologuista que has de espera? A més, havia llaurat certa fama de tolerant, humanista i fins i tot de femisnista. 

 Però la vida privada de cadascú, és de cadascú.  I normalment, i en general, tohom té com a mínimien dues core. Encara que mai arribes a conèixer realment a ningú. Ja resulta tota aventura coneixe's a una mateixa.

  Als tres mesos d'haver-nos conegut ja estaven visquen junts. Ens passavem el temps de festa fent l'amor apassionadament. Mai en teníem prou. 

  Vaig deixar la meva feina a la tele com a maquilladora, i em vaig ocupar de portar l'agenda del meu home com a estrella de l'humor. Perquè aleshores era el meu home. Quan vàrem fer dos anys com a parella vam formalitzar la situció davant d'un jutge aleshores ja estava de tres semanes.

 La carrera d'ell anava ben encaminada. La cosa prometia. I això que no ho havia tingut gens fàcil. Havia desenvolupat un humor irònic i a vegades saraàstic i ja feia temps que el politicament incorracta ja no esta gens de moda. En principi hi havia llibertat d'expressió, però els poders sempre imposaven la seva llei. I cada vegada costava més fer humor. Possiblement això, d'entre eltres coses que després faig anar saben, va fer que aquell home s'acabés tranformen amb tota una bèstia.

  La primera bufetada que em va clavar en tota la cara no li vaig donar importància. Un mal dia el pot tenir tothom.  El nou espectacle no acababa d'anar bé, i de seguida es va disculpar.

-Perdona. no sé que m'ha passat. No no sóc així.  No tornarà a passar.

  Per compasar aquell acte lleig, vam anar un cap a setmana a un hotel de la costa brava. Vam deixar el Marc amb la meva mare. Aleshores el meu fill ja tenia dos anyets. Aquell cap de setmana va anar molt bé. I vaig confiar amb aquell marit que tenia i, vaig pensar que les coses anirien bé a partir d'aleshores.

Però m'equivocaba.

 Dos mesos més tard, després d'una de les seves fucions al teatre Borràs de Barcelana va comença a beure després d'haber comprovat que ja feia temps que no ho omplia el teatre. I que ningú el trucava de cap lloc. Aleshores vaig sentir llàstima d'ell, doncs s'havia quedat davant del mirall del camarí, plorant com un nen indefents. Vaig anar cap a ell per tal de consolar-lo, però em va rebutjar amb un gest agressiu.

-Deixa´m que segurament tu tens part de culpa.

    La veritat no vaig entendre aquella reacció. Ni aquelles paraules que em recriminaven ser resposable del seu fracàs com a còmic. 

  Vaig deixar que es calmés, mentre recollia les coses per anar-nos cap a cas. Més tard, ja el cotxe semblava que les coses s'havien normalitzat encara que els seus ulls em deien que plorat i begut potser una mica massa. 

  A casa vam sopar. I després ell se'n va anar a dormir. Jo em vaig quedar una estona més llegin una novel.la de l'Ana Maria Matute. Sempre m'agradat l'escriptura d'aquesta dona.

Dani T. D. 7/2/2023