ET TROBO ENCARA

Temps de saxos descompostos

prolonguen l'espai de cap espai,

mentre sobre les voreres desertes

reboten paurales esgatades de dir absolutament res.

Et busco fins i tot 

 des de les butxaques

 de la jaqueta invisible 

d'aquesta íntima tristesa

 que m'omple l'espai

 on batega el cor. 

Jornades pèssimes en el congrés

dels capcigranys de sempre;

mentre naufraguem, per enèssima

 vegada, en l'oceà de la buidor
 més idiotament civilitazada.

Et trobo encara

en les mateixes paraules

que ens alimentaven

i ajudaven a caminar

cap a un horitzó

inexistent, lluminós 

i sempre lliure.

Un horitzó
que fa posible
el miracle d'aquesta
 tan nostra i fràgil
vida.

Dani T. D. 31/05/2020