El futur completament descalç,
el desig sobre la tauleta de nit,
un pensament entre els teus ulls
mentre una lluna plena es despentina
sobre la ciutat nua i freda..
La vida, a voltes, sap a quasi res.
Mentre el temps va en tren
travessant un desert ferit
de preguntes afilades que apunten
al sol més solitari.
Dies pretèrits que s'inventen
des del més cridaner silenci,
quan passen els dies
com cohets supersònics
cap al mai més lliure.
Dani T. D. 3/12/2019
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario