Verso a verso
naufrago entre
confusas realidades,
un día más.
Disolviendo
el alma en el cuerpo,
LA MAÑANA en la tarde,
la noche en tus besos.
Memoro el futuro,
me invento un destino
disfrazándome de mi mismo.
Versos a versos
leo el reverso
de cada ranglón
que está por escribir,
todavía.
Y ya no me quejo,
me lanzo a diario
al baCío,
creciendo al revés
llorando (a veces) por fuera,
sin una pizca de vergueNza,
con carcajadas de verdad.
Dani Torralba Devesa, 21 junio 2016
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, articles, aforismes, y més disbarats...
martes, 21 de junio de 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
NO DEJA DE SER UN SUEÑO
Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario