Verso a verso
naufrago entre
confusas realidades,
un día más.
Disolviendo
el alma en el cuerpo,
LA MAÑANA en la tarde,
la noche en tus besos.
Memoro el futuro,
me invento un destino
disfrazándome de mi mismo.
Versos a versos
leo el reverso
de cada ranglón
que está por escribir,
todavía.
Y ya no me quejo,
me lanzo a diario
al baCío,
creciendo al revés
llorando (a veces) por fuera,
sin una pizca de vergueNza,
con carcajadas de verdad.
Dani Torralba Devesa, 21 junio 2016
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, y altres idiotes (perdó idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
martes, 21 de junio de 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
CANÇÓ DEL POBRET FANTASMA EXILIAT
Juntos, cafè para Puigi, prenen el pel al personal. Juntos, ni España ni Catalunya, em pagueu el lloguer del palauet a Woterloo. Juntos, j...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario