Verso a verso
naufrago entre
confusas realidades,
un día más.
Disolviendo
el alma en el cuerpo,
LA MAÑANA en la tarde,
la noche en tus besos.
Memoro el futuro,
me invento un destino
disfrazándome de mi mismo.
Versos a versos
leo el reverso
de cada ranglón
que está por escribir,
todavía.
Y ya no me quejo,
me lanzo a diario
al baCío,
creciendo al revés
llorando (a veces) por fuera,
sin una pizca de vergueNza,
con carcajadas de verdad.
Dani Torralba Devesa, 21 junio 2016
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
martes, 21 de junio de 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
POR SUERTE
Por suerte estamos destinAdos a desparecer. Dani Torrat, 2020
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario