DE SEGONA MÀ

Travesso diàriament deserts
i col.lecciono naufragis
de segonà mà.
No sé on vaig encara,
és tot tan extrany i bell
com mai i com sempre.

Busco alguna llum, alguna excusa daurada,
algún nou propòsit,
alguna mena d'espai suspès
en mig d'un no-res
plenament vital i lliure

Busco fins i tot
quan no cerco absolutament res;
des d'aquesta boira espessa.
Disfressa d'una realitat
aparentment real
que fingeix fer dansar
la més immedita vatalitat.

Dani Torralba i Devesa, 23/2/2016