Yo, máscara de arena
envolviendo un conjunto
de átomos de un nadie
con un rostro desocupado
por su propia expresión.
Es la odissea de siempre
la conjetura de un nunca,
en la imposiible posibilidad
desde cualquier insólito destino
en su ensueño más cotidiano.
Y al fin, la muerte que ladra
desde el principio de los tiempos
con su brutal vitalidad
como baciando todas las carencias
que confunden la materia
sofisticada del ser.
Dani Torralba Deves, 29 febrero 2016
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
L'EPIDÈMIA DE L'ESTUPIDESA
Temps relliscosos, temps perillosos, temps criminals, temps idiotes. Potser com tots els temps??? Sembla que no hi hagi sortida, t...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario