Dies de porexpan que fan por,
por que s'em posa dins
sense demanar-me permís.
La por és una paraula de tres lletres,
la por és un mirall sense rastre de cap rostre,
la por és un demà que és completament de ficció
com més de la meitat del dies d'aquesta vida.
Por a casa disfressada de llimona,
llimona rallada amb els ulls tristos
i avorrits de tant fingir felicitat (o facilitAt,
que també podria ser).
La por paralitza i potser és l'essència
d'aquesta civilizació tan aparentment civilitzada,
discreta ordenada,
però farcida de por domesticada per tots els racons post.morderns.
Dani Torralba, agost, 2014
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, articles, aforismes, y més disbarats...
miércoles, 20 de agosto de 2014
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
NO DEJA DE SER UN SUEÑO
Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario