Dies de porexpan que fan por,
por que s'em posa dins
sense demanar-me permís.
La por és una paraula de tres lletres,
la por és un mirall sense rastre de cap rostre,
la por és un demà que és completament de ficció
com més de la meitat del dies d'aquesta vida.
Por a casa disfressada de llimona,
llimona rallada amb els ulls tristos
i avorrits de tant fingir felicitat (o facilitAt,
que també podria ser).
La por paralitza i potser és l'essència
d'aquesta civilizació tan aparentment civilitzada,
discreta ordenada,
però farcida de por domesticada per tots els racons post.morderns.
Dani Torralba, agost, 2014
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
.jpg)
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario