M'axeco amb l'ànima per fora,
sento que he perdut els somnis,
però m'nventaré sospir de vent
i burlaré la rutina més oficinista.
Encara és ara i està tot
per fer i desfer,
les tardes neixen amb roses
i paraigües pel sol.
L'existència, per moments,
em sap a contracte-escombraria
però pocuro no fer-me
massa cas i no parar de riure
ni un sol instant.
I es que no se sap mai
quan la Mort pot arribar.
El desig camina descalç
entre la pluja que cau del revés,
els anys se'n van per la pica,
i demà serà ahir altre cop.
Sempre és una bona excusa
per inventar-se una excusa
i començar a viure
lluny de la ficció
d'aquest insoportable sistema.
Aquestes estrrofes
me les ha portades la lluna
i potser no volen dir
absolutament res.
Però la meva ànima
realment ho necessitava.
.Dani T- abril, 2013
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario