M'axeco amb l'ànima per fora,
sento que he perdut els somnis,
però m'nventaré sospir de vent
i burlaré la rutina més oficinista.
Encara és ara i està tot
per fer i desfer,
les tardes neixen amb roses
i paraigües pel sol.
L'existència, per moments,
em sap a contracte-escombraria
però pocuro no fer-me
massa cas i no parar de riure
ni un sol instant.
I es que no se sap mai
quan la Mort pot arribar.
El desig camina descalç
entre la pluja que cau del revés,
els anys se'n van per la pica,
i demà serà ahir altre cop.
Sempre és una bona excusa
per inventar-se una excusa
i començar a viure
lluny de la ficció
d'aquest insoportable sistema.
Aquestes estrrofes
me les ha portades la lluna
i potser no volen dir
absolutament res.
Però la meva ànima
realment ho necessitava.
.Dani T- abril, 2013
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, articles, aforismes, y més disbarats...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
NO DEJA DE SER UN SUEÑO
Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario