Dies de paper
que porten els cabells
de vent,
s'enduen els somnis
i amb ells la vida.
Dies de precipitades promeses
amb gust a pluja ratllada,
com rialles embolicades
amb paraules de farina
riuen el destí més sobtat.
Dies oficinistes
com taüts veloços
que inunden la ciutat
feta de desfetes.
rera cada mirada
de pànic i virtuAl desig.
Dies sense temps
dissenyen altres vides
més enllà de cap concepte
cuàntic,
per tal d'assaborir
el do de tot plaer
d'estar viu
sense cap motiu.
Dies inexistens
també palpiten
i fant possible aquesta
vida meva;
espai mortal
ple de impossibles
altament factibles.
Dani, 17 d'octubre 2014
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
jueves, 18 de octubre de 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario