Dies de paper
que porten els cabells
de vent,
s'enduen els somnis
i amb ells la vida.
Dies de precipitades promeses
amb gust a pluja ratllada,
com rialles embolicades
amb paraules de farina
riuen el destí més sobtat.
Dies oficinistes
com taüts veloços
que inunden la ciutat
feta de desfetes.
rera cada mirada
de pànic i virtuAl desig.
Dies sense temps
dissenyen altres vides
més enllà de cap concepte
cuàntic,
per tal d'assaborir
el do de tot plaer
d'estar viu
sense cap motiu.
Dies inexistens
també palpiten
i fant possible aquesta
vida meva;
espai mortal
ple de impossibles
altament factibles.
Dani, 17 d'octubre 2014
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
jueves, 18 de octubre de 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
EL MISTERI D'ESCRIURE
No sempre s'aconsegueix escriure el que un vol escriure. O més aviat, quasi mai s'escriu el que un es proposa escriure veritable...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
-
Palabras heridas y locas que tejen y destejen la más inmediata realidad. La realidad es una palabra, una palabra que simboli...
No hay comentarios:
Publicar un comentario