Dia suau, dia tranquil. Hores per vagar, llegir el diari, mirar les musseranyes,
reflexionar res en concret...
No hi ha pressa. Tot és tan relatiu... El misteri de la vida està intacte, encara que les tecnologies tractin d'indicar el contrari.
El món a punt d'esclatar d'un moment a l'altre. El món no va bé, com sempre
L'ésser humà no té remei.
Aprofito per no fer res de l'altre dijous. Escric una mica, m'ajuda a pensar. Després obro un llibre i lleigeixo. Més tard vaig a fer una cervesa amb una calma divina. La vida es rara. Un mai sabrà què fa en aquest món.
Les hores es relaxen dins del rellotge. Camino sense direcció, No tinc pressa per arribar a cap lloc.
Les guerres continuen en altres parts del món. La gent rd mata per qualsevol fotesa, i el final tot és mentida. Una cruel mentida.
Hi ha gent que mor ofegada en el Mediterrani camí d'una vida millor.
Cada vegada entenc menys coses, seràn coses de l'edat.
Fa un sol esplèndid. Hauria de plaure, perquè falta aigua.
No tinc pressa i em sento bé. Malgrat la raresa d'aquesta vida i d'aquest món que no sap on va, si es que va algún lloc.
Dani T. D. 30/4/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario