UNA METÀFORA QUALSEVOL

  Un dia em vaig despertar i el dia era una metàfora. 

En principi no sabia que cordons fer, aixì que vaig tancar als ulls uns deu minuts més. Després vaig fer el que faig sempre, per costum o per inèrcia. Vaig passar per la dutxa. I vaig sentir que l'aigua era una metàfora que segurament havia arribat fins allà per les ones electromagnètiques. Després em vaig vestir de mi mateiz, encara que els pantalons m'anaven grans, així que per no em caièssin em vaig passar una paradoxa, una paradoxa que havia trobat molt bé de preu a la botiga de xinesos de sota cosa. Vaig prendre un cafè amb dues paraules dolces i m'en vaig anar a la feina. Com aquell dia era una metàfora, vaig anar a gravar un disc.

El primer i últim disc. Però seria un éxit, era un disc ple de novetats en el món discogràfic, i de pas amb el món empresarial. Com que sóc un professional, de cap a peus, vaig gravar sis cançons en un sol matí. Aquelles composicions musicals m'havien sortit dels peus i venien del cor, bé menys una que venia d'un runyó. Pero aquelles cançons no eren més que sis metàfores que anunciaven que la vida d'un va en serio i al mateix temps es pura ficció.

   Vaig dinar un pollastre, patates fragides del temps, i un vi del Priorat (madin Xina)

 A primera hora de la tarda vaig anar al pis d'unes muses a  estimar i a dormir amb una d'elles. Aquella musa es deia Casiopea. Allà vaig estar uns set anys. Set anys somniant entre els plaers que oferien el cos i l'esperit de Casiopea.  Meditant, tal vegada vivint...jo que sé encara em seguia vivint la metàfora.

Després ja no em recordo de res, o millor dit no em vull enrecordar de gairebé res

Al cas es que avui he començat a escriure aquests línies amb l'esperança de que algú em pugui dir de que va aquesta metàfora.

Dani t, 4/5/2014