COSES QUE EM PASSEN

 A vegades la vida sembla tan real, tan de debó, que un té la necessitat de desdoblar-se per poder suportar tal evidència. I mentre un va a treballar, l'altre també va a l'oficina però, per no fer absolutament res. I és l'altre el que es porta el mèrit i se'n porta les peles. Quins coloms!

  Això és el que em passa a diari. Bé, no exactament, em passa de tant en tant. El que sí us confesaré que com a mínim sóc dos a cada moment, més o menys com Sant Agustí.. Bé, a cada moment exactament no. Perquè la convivència és díficil  de portar en un sol cos. I ja sabeu com son els cossos humans. Sí, a primer cop d'ull semblen formosos, pràctrics, i sensuals... Però ens enganyem, naturalment. Un cos sua i es cansa. Té gana, té set, coga, pixa, té ganas plorar, de corre, de riure, de follar o de masturbar.se, o de vomitar, de no fer res. Que aquesta és un altra, perquè no fer res cansa un ou d'estruç. "Oju" no és moc de gall d'indi! Això és insoportable fer-ho tot sol, es necesita com a mínim ser dos. 

Per exemple, vas el cine amb un amics. Peró l'altra tu, es queda a casa llegint Guerra i Pau. I tu et va ràbia, perquè reconèixes que a casa s'ha quedat la teva part més interessant. Clar, que la peli que has anat a veure  és una d'aquelles americanes que a primer cop d'ull un es queda amb la boca oberta. Pels fectes especial i pel só extramadament exagerat, i perquè la noia de la peli està per morir-se. Però en el fons la pel.li a tu te la pel.la. Has anat perquè entre els teus amics va un tal Mari que esta per sucar-hi pà, a més no te parella. Tu tampoc tens parella, des de... des de  fa uns quaranta anys....fins aleshores la primera dona i la única dona que has tingut, sense tenir que pagar una bosa de quicos xurruca, és la senyora Manuela Buendia, la teva comadrona. Et va tracar molt bé, de fet el primer petó amb llengua te´l va donar ella.

I al final quan, després del coi de peli, aconsegueixes parlar amb la tal Mari, descobreixes que és una gran lectora i que el seu autor preferit és el Leo Tolvstoy. QUINA MERDA DE MICO! No saps lligar. Bé, de fet el homes en general no saben lligar. Sempre lliguen les dones...Però tu especialment ets un negat. Però no et dones per vençut i el final fas un darrer intent quan aneu a prendre una copa. Tu procures santar-te al costa de la Mari, però et venç´una profunda timidesa i només et limites a mirar-la, però ella no et torna la mirada. I et quedes sense mirada, i no tens més remei que tornar a casa amb un amic que t'acompanya, per por a equivocarté de cas.

I al final torno a casa cansat de venir d'enlloc, mentre el meu altre jo roman a la butaca llegint Guerra i Pau

i jo li pregunto com s'ho fa per tenir una vida de puta mare sense fer ni brot?

I ell serenament em constesta: tot és qüestió de priorietats...

Quins collons!

.Dani T maig, 2014